Tallers de Pares

Somriu, són adolescents!!

Primera sessió del taller:

 “Fem nusos”

 conduïda per en Quim Cabra

(Tècnic d’Educació de la Generalitat de Catalunya) 

Durant aquesta primera sessió hem treballat el tema del vincle.

  Sabem com estan els nostres fills i filles?

No el que fan o no fan, sino com estan.

Com ho fem això?

Els pares i mares assistents aporten el seu punt de vista sobre aquest tema; què ens preocupa? 

Què ens porta a assistir a aquest taller?

Les principals idees i reflexions han sigut: 

f3f3a72d-7a05-4cd7-a217-19277a60861f

L’escolta de vegades és interpretar, llegir el llenguatge no verbal. Sovint el que ens diu no és el que està passant.

Hem d’entendre com estan i què els hi passa i mirar-ho amb una certa distància, començant per desdramatizar l’adolescència ja que això no és un fenomen nou (encara que a nosaltres ens sembli que ara és diferent, aquesta percepció que tenim de l’adolescència es repeteix al llarg dels segles).20151124_195022

Hi ha molts estils de fer de papa i mama, en Quim posa els exemples de la “mama llevaneus” que va netejant el camí perque no hi hagin obstacles o la “mare helicòpter o dron” aquella que és molt controladora.

Els nostres fills i filles han d’aprendre a gestionar coses però en algunes coses necessiten que els hi posem límits. Hem de deixar que facin el que vulguin? Com gestionem el tema dels límits? És fácil? Pot crear conflicte? Hi ha temes que són innegociables?

Els hi hem d’ensenyar a que tinguin criteri per decidir. Per exemple amb el tema de la seguretat i de la salut (drogues, alcohol), han de saber que hi ha coses que no tenen segona oportunitat i que no s’hi pot jugar. Els hi hem de transmetre un missatge de fermesa i també tenir present que nosaltes, els pares i mares, som els seus models de referència.
20151124_194553
Per altra banda, els nens/es necessiten sentir-se que s’han fet grans i tambè necessiten tenir un sentiment de pertinença a alguna cosa, que no estiguin sols, ni aïlllats.
En definitiva, és important acompanyar-los, no preocupar-nos sino ocupar-nos. Estar a prop, saps com està i que fa, impregnar-nos de tot el que fan.

També es parla de les famílies  que tenen més d’un fill/a, hem de buscar moments per compartir individualment amb cadascú d’ells o elles, agafar una mecànica que afavoreixi  aquests moments, trobant espais diferenciats.

Com a deure per a la propera sessióal llarg del dia en quin moment pensem que hi ha una conexió amb el nostre fill/filla? Identifiquem aquest moment?

Segona sessió del taller:

 “Donar corda”

Aquesta segona sessió l’hem començat parlant sobre el moment del dia en el que tenim connexió amb els nostres fills? Aquest moment no vol dir que hagi de ser necesàriament tenint una conversa. Es remarca el tema d’estar per ells, sense controlar però sí estant al seu costat. Buscar moments de complicitat, el contacte és molt important.

En Quim ens posa el vídeo “l’adolescència en un minut” sobre el procés de construcció, passant per experiències diverses es va fent la composició d’un mateix.20151124_191016.jpg

És important invertir en “la motxilla”, cada nen és una historia. Aprofitar temes del dia per parlar de temes importants, per exemple, el tema de la SIDA pot donar peu a parlar de sexualitat, de la gestió emocional del desenamorament i enamorament…

En Quim posa el símil de l’adolescent amb un iceberg, els pares només veiem la part de dalt però hi ha molt més, confusions i problemàtiques diferents que no s’expresen i provoquen una situación de malestar. De vegades ens obstinem en parlar del problema superficial sense arribar al fons. Convé no enganxar-se en el detall, agafar perspectiva per mirar el què està passant.

Com ajudar als nostres fills a ser menys vulnerables? Aquestes quatre “potes” són molt importants:

  • El paper dels pares/mares com a model és determinant. El paper dels pares és un factor de protecció molt important, sovint no és igual el que fem i el que diem, és més important el que fem.

  • Com parlar amb els fills: la comunicació. La millor eina per promoure estils de vida saludables és la bona comunicació.

Aprendre a escoltar realment els nostres fills, escoltar atentament i activament.

Fomentar el diàleg és molt important per la formació dels nostres fills. Transmetre valors, conèixer com pensa, estar en contacte amb les seves inquietuds.

Posar nom a un sentiment ajuda molt.

Identificar que el que et diuen és una cosa i el que els hi passa és una altra.

Quan hi ha temes que ens superen hem de demanar ajuda.

  • Els límits i les normes. Normes familiars clares i estables. Establir límits clars, criteris lògics, comprensibles i negociables. Ser coherents amb aquests límits, ajudar a mesurar les consequències dels propis actes.

Relacionar responsabilitat i llibertat a l’hora de pactar normes.

És un factor protector molt important les habilitats paternes en control, supervisió i solució de problemes.

Gestió de conflictes: com els gestionem?

Els grups d’amics: espai de sociabilitizació. Els pares i mares podem tenir un paper molt important.

Lectura recomanada: “Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d’escoltar perquè els fills parlen”. Adele Faber- Elaine Mazlish. Les mateixes autores tenen un llibre sobre adolescents.

Tercera sessió del taller:

 

 “QUE NO ES TRENQUI LA CORDA”

En aquesta sessió comencem parlant dels límits. Els límits s’han d’establir amb criteri, les rutines i els límits els donen seguretat.

Es parla de com veiem l’adolescència,sovint aquesta mirada es fa des del conflicte i  la por i no deixem que l’adolescent gestioni. De vegades no ens enrecordem de parlar-li i explicar-li les coses. És important marcar pautes i horaris, preservar que tinguin uns espais on fer les feines. També la manera de gestionar el conflicte, quan ens enfadem i “montem el pollo” perdem una oportunitat de parlar amb ells. Hem de tenir una mirada com a pares/mares però també amb una mica de complicitat, no com a conflicte. 20151124_192438

És important l’escolta activa.

Alguns trucs per establir una bona relació i comunicació:

 

 

– Buscar el moment adequat.

– Evitar jutjar a priori.

– Començar a practicar amb temes no conflictius.

– Contextualitzar el que diu el nen amb el seu moment evolutiu.

– Mirar als ulls.

– Fer gestos d’assentiment.

– Comprovar que entenem (fer preguntes aclaridores).

– Resumir amb les nostres paraules el que el nen ens explica.

– Identificar el sentiment que hi ha darrere el que diu.

– Evitar l’excés: la interacció contínua de l’adult genera rebuig en la criatura i fa poc útil el missatge:

Missatge tu, missatge jo

Quina diferencia hi ha:

Estic farta de les tevés mentides / Em sento enganyat/da

Atributs que queden etiquetats, no equiparar la persona a la conducta.

 

Acabem el taller fent una enquesta de valoració per part dels assistents.

20151124_192509

 

Vols deixar un comentari? ho pots fer al següent enllaç:  http://goo.gl/forms/xdpHCCzCy4